Showing results by narrator "Roman" in All Categories

El feminisme és més viu, i necessari, que mai i Bel Olid és una de les activistes més compromeses. En aquest assaig breu posa per escrit la discriminació de les dones encara avui, una injustícia més subtil i difícil de detectar que en altres èpoques, però encara poderosa i paralitzadora. També parla dels conceptes clau de la lluita feminista actual d'una manera intel·ligent, radical, i de vegades sorprenent.

Aquest audiollibre té els contes: “El rossinyol”, “L´aneguet lleig”, “El papalló”, “El cargol i el roser”, “El soldadet de plom”, “La princesa de bo de bo”, “EL vestit nou de l´emperador”, “La doncella de la mar”, “Les cigonyes”, “La vendoreta de mistos”, “Historia d´una mare”.

La Didi i la Monsti són dues adolescents que se les empesquen totes per entomar amb humor la vida quotidiana, la difícil relació amb els companys de classe, les dèries dels professors i els conflictes familiars. La Didi descobreix el poder alliberador d’escriure i transforma tot el que els passa en les aventures esbojarrades de dos personatges delirants: l’arqueòleg karateka i el seu amic Quimsta.

Aquest llibre és una novel·la sobre la infància i els records, un meravellós text que ens farà viatjar en el temps i en l'espai mitjançant petites diapositives endreçades amb cura. Les vivències són tan exquisides que serà fàcil sentir les emocions de la protagonista, des dels seus genolls pelats recoberts de pols i sang fins a aquella sensació de pèrdua que sentíem quan ens acomiadàvem del nostre darrer dia de vacances.

Després de viatjar fins als camps de refugiats de Grècia, lescriptora Bel Olid ens explica com les persones protagonistes duna de les crisis humanitàries més importants de la història tenen vides molt semblants a les nostres. Perquè els refugiats no són xifres, són milers de vides amb nom i cognoms i amb històries personals que mereixen ser escoltades.

Una novela realista que habla de integración, racismo, y muchos tabúes presentes en nuestras calles, escuelas, y barrios...

Els protagonistes d’aquests deu relats, gràcies a la destresa argumental i narrativa de Mercè Foradada, es miren al mirall amb ànims ben diversos: la dolçor d’una vellesa assumida, l’aspror d’un desengany que no s’accepta, l’amargor del rebuig, l’enveja del prepotent, la rebel·lia de qui vol ser recordat, la creativitat de l’inconformista o l’aïllament d’una sequoia de Califòrnia que ha pujat massa amunt.

L’edició especial centenari de la novel·la més important de Josep M. Folch i Torres. La versió definitiva de l’obra, amb una nova i acurada edició. La història d’un amor impossible, amb la lluita obrera de la Barcelona de principi del segle xx com a teló de fons. La Roseta, l’heroïna proletà- ria, rebel i pragmàtica però inconstant, que escalarà posicions en la convulsa societat del tombant de segle.

No verão, Filomena vai ao jardim encontrar um grupo diversificado de amigos que enriquecem sua vida. Por meio de suas conversas, Filomena aprende sobre a longa viagem de ida e volta ao México que alguns dos pássaros e borboletas do jardim fazem a cada ano. Ela gosta de ver os esquilos e os pássaros se revezarem enquanto se alimentam no comedouro de pássaros que fica pendurado em um poste. No entanto, Liberdade, um gaia-azul, não entende por que ela precisa considerar as outras aves enquanto se satisfaz no comedouro.

En Fumeres és un drac amb molts fums i que a causa del seu caràcter es converteix en un ésser solitari; i estar sol li fa venir molta son. I així, entre dormideta i dormideta, han anat passant els anys! Quan en Fumeres es desperta, res no és ja com ell ho recorda. El segle xxi no és un lloc per a un drac. O potser sí?

A través dels preparatius d’un sopar de retrobament, assistim a la reviviscència de les experiències iniciàtiques de la generació que va combatre contra els estertors del franquisme: l’arribada a la ciutat, el descobriment del sexe, les inquietuds vitals i artístiques, els embolics de la política… Al mateix temps que un retrat d’aquell moment històric, la novel·la mostra també la diversitat dels camins que emprenen els personatges, la distància que els separa, el passat que els lliga i la pervivència dels morts.

El benestar que hem conegut s'ha acabat, però hi ha sortida. La zombi espina descriu una Catalunya en crisi, apocalíptica, en què els zombis guanyen terreny. Enmig del caos, l'Hèstia i l'Emili trien el seu propi camí i lluiten per sobreviure i no deixar-se endur pels que viuen sense viure, per imposar-se a la impotència i el desencís i per fer reviscolar el que estimen. No estan sols: hi ha els representants del poble.

Som a lany 1553. En Max, un jove tan atractiu com estafador, senamora d una de les dames de companyia de Lady Jane Grey, cosina del rei Eduard VI. La Margaret, la jove dama, sembla correspondrel. Disfressat de noble, en Max assisteix a les noces de Lady Jane per ser a prop de la noia. Un fet inesperat, però, trasbalsa la cerimònia. Una enigmàtica dona apareix de sobte i formula un misteriós presagi a la núvia.

Una periodista de televisió establerta a Barcelona, que segueix de prop la guerra dels Balcans, torna durant tres dies al seu poble natal per assistir a l'enterro del seu avi i per recuperar, sense preveure-ho, una història que li és pròpia. «Una mort dolça i una vetlla a l'antiga, honor a un cadàver de cent anys. I una història que es comença a contar, sola». La palmera de blat (publicada per primer cop el 1995) és precisament aquesta història: la del poble agrícola de Salavai i els canvis que ha sofert en els últims anys.

Un any abans de la seva mort, Franz Kafka va viure una insòlita experiència. Al parc Steglitz de Berlín va trobar una nena plorant perquè havia perdut la seva nina. Per calmar a la petita es va inventar una història peculiar: la nina no s’havia perdut, se’n havia anat de viatge, i ell, convertit en carter de nines, tenia una carta que li portaria el dia següent al parc. Durant tres setmanes, Kafka escriu aquestes cartes com si es tractés de qualsevol de les seves obres immortals aconseguint així crear un autèntic món de fantasia.

En Nil passarà els últims dies de vacances al poble dels seus avis i no es pot endur la bicicleta. Està segur que s'avorrirà. Fins que troba una nota misteriosa de Joan el LLarg, escrita fa molt de temps, que indica el lloc on hi ha un tresor amagat.... Un tresor en un poble minúscul i desconegut? La seva veïna l'Alba l'ajudarà a trobar molts tresors, no només el de Joan el Llarg.

Jetzt auch als Hörspiel! Rico und Oskar feiern Weihnachten. Heiligabend in der Dieffenbachstraße: Volles Programm, und natürlich läuft nichts nach Plan! Geschenke sind zwar gekauft und die Bäume geschmückt, aber wer mit wem feiert, wird noch einmal kräftig durchgemischt. Und warum verschwindet in Oskars Gegenwart ständig so viel Essen - füttert er da etwa noch jemanden mit durch? Als nun auch noch ein Schneesturm über Berlin hereinbricht und niemand mehr vor die Tür kann, ist das Chaos perfekt.

When a winter flood in Fresno closes school temporarily, Andi is outraged when she's sent to live with a spinster aunt in San Francisco, doomed to finish the winter term of school at Miss Whitaker's Academy for Young Ladies. But her new roommate, the equally untamable Jenny, and the timid but tenderhearted Lin Mei, a young girl who works at the school, expose her to a whole new world. Soon these three new friends find themselves in more trouble than they can handle.

El tiempo, en esta novela, fluye en dos direcciones: una, contra corriente, que es la que sigue el salmón en busca del lugar que le vio nacer. Otra, la del agua, que como la vida de Marieta avanza a trompicones mientras ella nos la cuenta. Malcasada en España por sus padres adoptivos, esta portorriqueña de origen se ha convertido en una profesora universitaria que, con ocasión de un congreso de su especialidad, regresa un día a San Juan de Puerto Rico.

Y mientras coloreaba, de vez en cuando volvía la cabeza a la izquierda, a la derecha, como esperando ver una mariposa roja o una de esas flores no sabe por qué llamadas diente de león que cuando se secan se vuelven ligeras, para que un poco de viento o un soplido permita la dispersión de sus semillas y entonces parece que las flores vuelan. Miranda no iba a verme, yo no podía dejar que me viera, pero tampoco iba a irme, ni muchísimo menos: tenía qie contarle algunas cosas.