Episodes

  • Jacint Verdaguer i els ocells
    Feb 7 2025
    Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha acostat fins al club de lectura del "Gran tour", en concret a un llibre de Jacint Verdaguer. Es tracta de "Què diuen els ocells", un conjunt de proses sobre el llenguatge dels ocells i que permet a Verdaguer parlar de folklore català, poesia i religió: "Aneu-ho a demanar a ells mateixos, si us volen respondre. Llur llenguatge no és gaire entès ni conegut pels homes que corren avui dia; però els pagesos i pastors, que els senten sovint i els tracten més de prop i, per tant, en saben més que els savis, han provat, fa centúries, d'interpretar alguns de llurs cants, i amb prou feines han arribat a traduir-ne algun passatge d'ací i d'allà, en dites, adagis i versos estranys, com els que ara sentireu. Si tot cant sol tenir una lletra, aquesta és la lletra del cant dels ocells tal com la gent bosquerola me l'ha ensenyada a mi mot per mot, sense guanyar ni perdre". Com a souvenir, el poema "L'ocell engabiat", de Glòria Fuertes.
    Show More Show Less
    53 mins
  • Txaikovski i la depressió
    Feb 6 2025
    Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que el músic rus Piotr Ilitx Txaikovski va escriure a la seva neboda Anna Davydova, filla de la seva estimada germana petita. Txaikovski reflexiona a l'entorn de la depressió, del seu lloc en el món i de la manera possible de sortir-ne: "Probablement, no estaves del tot bé, el meu petit colom, quan em vas escriure, perquè noto certa malenconia real que impregna la teva carta. La vaig reconèixer en una semblança natural pròxima a la meva: conec aquest sentiment massa bé. A la meva vida, també, hi ha dies, hores, setmanes i, sí, mesos en què tot és fosc, en què em turmenta el pensament que estic abandonat, que no importo a ningú. La meva vida, de fet, és de poca importància per a qualsevol. Si avui desaparegués de la Terra, no seria una gran pèrdua per a la música russa." Com a souvenir, Tolstoi i la música. Per què? Doncs hauràs de fer el viatge per trobar-hi la relació.
    Show More Show Less
    55 mins
  • Un oblidat de la història
    Feb 5 2025
    Avui el nostre particular viatge ens ha fet una ruta per llocs ben diferents. De fet, això és el que pretén aquest tour per fer-nos conèixer, d'aquesta manera, noves músiques, nous indrets, nous intèrprets i autors. Avui hem començat amb Ray Charles i hem acabat amb un dels grans pianistes de la seva època i també compositor. Havia nascut a Madrid el 1856 i va estudiar a París, un nom pràcticament desconegut, tot i haver fet una carrera brillant, reconeguda i aplaudida. És que el pas del temps moltes vegades esborra i silencia molts noms i llegats d'homes i dones. Voleu saber qui és?
    Show More Show Less
    53 mins
  • "M'agradaria que la meva obra em sobrevisqués"
    Feb 4 2025
    Avui el nostre particular tour l'hem començat a Mallorca amb un poema d'Andreu Vidal Sastre "M'estim la nit" i un nocturn de John Field. Després hem seguit la ruta fins a la Guerra de la Independència de Cuba i una noia anomenada Siboney. També hem fet un viatge per riu amb Smetana i hem tingut un moment sublim amb la música de Bach. La parada d'avui l'hem feta a Londres, el 9 de setembre del 1949. Hem anat a l'estrena del Concert per a clarinet de Gerald Finzi, una música captivadora i una estrena interessant d'un músic que deia: "M'agradaria que la meva obra em sobrevisqués". Com a souvenir, un poema de Thomas Hardy, el poeta predilecte de Finzi.
    Show More Show Less
    56 mins
  • La primera orquestra de dones de Barcelona
    Feb 3 2025
    Avui el nostre particular viatge ens ha portat, entre altres destins, fins a la desapareguda Orquestra Femenina de Barcelona. Aquí a Catalunya la integració de la dona en les orquestres no ha estat gaire diferent d'altres països, però sí que podem dir que Catalunya va ser capdavantera, de tot l'estat espanyol, a tenir una formació integrada només per dones: l'Orquestra Femenina de Barcelona. Va aparèixer poc abans de la Guerra Civil i un cop finalitzada va estar activa durant uns quants anys llargs. Ja l'any 1928 va existir a Barcelona una organització de concerts en benefici de l'Associació Mundial per a la Defensa de la Dona, format per un col·lectiu integrat només per dones, on les intèrprets també eren només dones. Una història preciosa i desconeguda de la nostra història.
    Show More Show Less
    56 mins
  • Marina Tsvetàieva, la música i la mare
    Jan 31 2025
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha acostat al món de la poeta Marina Tsvetàieva. Ho hem fet a través de la relació que va tenir amb la música, en concret amb el piano, i també la relació amb la seva mare. Dues relacions que la van fer infeliç durant anys! Com a souvenir us he portat un invent anomenat metrònom. I què té a veure amb ella? Doncs moltes coses!
    Show More Show Less
    57 mins
  • La belle vie
    Jan 30 2025
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat a viatjar amb Franz Joseph Haydn, amb una carta que ens dona pistes de la part més personal i íntima del músic, perquè s'adreça a la seva amant. Ella era mezzo, italiana, Luigia Polzelli, i durant molts anys van mantenir una relació íntima! Tots dos estaven casats, però és que Haydn va tenir una unió que des del principi no va funcionar, i sempre es va buscar la vida perquè volia una "belle vie"!
    Show More Show Less
    58 mins
  • Dues dones. Dos despietats
    Jan 29 2025
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat una estona a conèixer una pianista soviètica i una bisbe americana. Totes dues, una amb la seva música i l'altra, des del púlpit de l'església, van gosar i han gosat desafiar els seus mandataris. Una és Maria Iúdina, segons Stalin, la millor pianista de la Unió Soviètica, qui va desafiar-lo sense por de les represàlies. L'altra és la bisbe Mariann Budde, que va aprofitar el púlpit de l'església per plantar cara al nou president, Donald Trump.
    Show More Show Less
    58 mins