"Grans bassals de sang vessada inunden el món. Sang que raja aquí i allà i no va enlloc."

La cançó "La sang" ens porta a reflexionar sobre la violència, la indiferència i el dolor humà en un món que sembla seguir girant sense immutar-se. En aquest episodi, Lídia Pujol i Marina Garcés dialoguen amb dos convidats de gran prestigi:

• Ignasi Ribas: Astrofísic, director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i investigador a l'Institut de Ciències de l'Espai del CSIC.
• Ruben Duro: Biòleg, divulgador científic, fotògraf i productor de documentals de ciència i història natural, creador del projecte Science into Images.

Junts, exploren la força de la lletra:

"I tant li fa a la terra
Que quan gira, tots els éssers vius es posin a cridar
I tant li fa girar,
Mai no deixa de girar
I la sang no deixa de rajar"

Aquesta afirmació ens convida a preguntar-nos:

• És la indiferència del món una oportunitat per a la reflexió i el canvi?
• Com podem transformar el dolor en una forma d’amor i cooperació?
• Som només un petit episodi en la història de la vida o tenim el poder d’influenciar el futur del planeta?

🎧 Escolta aquest episodi i descobreix perspectives que et sorprendran, entre la ciència, la filosofia i l’art. Escolta la cançó "La sang": https://open.spotify.com/intl-es/track/3PHx6o4B1PiqZZJiqMRRGi?si=fafcd4bbd67f4fdc _______________________ IGNASI RIBAS és director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i investigador a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE) del CSIC. Expert en exoplanetes, lidera projectes com CARMENES i participa en missions espacials de l’Agència Espacial Europea com CHEOPS, PLATO i ARIEL. Amb més de 230 publicacions científiques, ens ofereix una mirada fascinant des de l’escala còsmica. RUBEN DURO és biòleg, divulgador científic, fotògraf i productor de documentals de ciència i història natural. És creador del projecte Science into Images i col·labora amb equips científics d’arreu del món, aportant material gràfic i audiovisual per divulgar els seus projectes. Reconegut internacionalment, ha publicat a revistes com National Geographic, Symbiosis i Contributions to Science, i ha participat en exposicions destacades com Microvida. Més enllà de l’ull humà al CosmoCaixa. Destaca per la seva capacitat de capturar la bellesa i el valor de la vida microscòpica. MARINA GARCÉS és una filòsofa catalana coneguda pel seu pensament crític i compromís amb la transformació social. Professora de filosofia a la Universitat Oberta de Catalunya, Garcés centra la seva obra en temes com la llibertat, la condició humana i el futur col·lectiu, abordant qüestions de resistència i compromís. Entre els seus llibres destacats es troben Escola d’aprenents, Nova il·lustració radical i El temps de la promesa, entre d’alters, on reflexiona sobre com el pensament pot ser una eina per a l’emancipació. LÍDIA PUJOL és una cantant d’històries, emocions i idees, amb una trajectòria marcada per l’exploració de la cultura, la poesia i el pensament crític. Amb obres com Iaie (2003), Els amants de Lilith (2007), Mariam Matrem (2014), Iter Luminis, un camí orientat (2017), Conversando con Cecilia (2021) i Babel, dels fems i les flors (2024), Pujol s’ha consolidat com una artista que transcendeix els límits de la música per endinsar-se en la transformació social i l’espiritualitat. En Dels fems i les flors, Pujol ofereix la seva música com a canal per qüestionar i desvetllar les profunditats de l'ànima humana.

En aquest setè episodi del podcast Dels Fems i les Flors, Lídia Pujol i Marina Garcès ens conviden a aprofundir en els silencis i les absències quotidianes a partir de la cançó "Desayuno", inspirada en el poema de Jacques Prévert. Una composició tan senzilla com colpidora, on la quotidianitat d’un esmorzar posa en relleu allò que sovint no es veu: l’atenció, la presència i les mancances que poden marcar les nostres vides. Avui comptem amb un convidat especial: Francisco Villar, psicòleg clínic i coordinador del Programa de Prevenció del Suïcidi a l’Hospital Sant Joan de Déu. Amb una llarga trajectòria en l’àmbit de la salut mental, Francisco és una veu clau en la sensibilització i prevenció del suïcidi entre infants i adolescents. A més del seu treball clínic, destaca pel seu compromís com a divulgador i activista en temes tan fonamentals com l’atenció emocional i els vincles familiars. Un diàleg sobre amor, atenció i supervivència, en el qual el dolor, la manca de sentit i la soledat es converteixen en terra fèrtil per cultivar esperança i vida. 🎶 Sobre la cançó "Desayuno" Lletra: Jacques Prévert, Traducció de Federico Gorvea Música: Lídia Pujol, Sílvia Comes 🎧 Escolta la cançó a spotify i altres plataformes digitals: https://open.spotify.com/intl-es/track/4QPE2RGzpAZk5S98ANCQMw?si=97e606207e0d4ef8 🎧 Escolta tot el disc "Babel, dels fems i les flors" a spotify i altres plataformes digitals: https://open.spotify.com/intl-es/album/4OXnYycdWqOYrJChARrddu?si=lRd9McM7TPe21kjWeGWrHA 💡 Temes clau d'aquest episodi: - La desatenció en la vida quotidiana i el seu impacte emocional. - La necessitat de presència en un món ple de distraccions tecnològiques. - La prevenció del suïcidi en infants i joves com a fenomen social. - La importància de l'atenció i el vincle com a factors protectors. FRANCISCO VILLAR és psicòleg clínic i coordinador del programa de prevenció del suïcidi de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Especialitzat en salut mental infantojuvenil, Francisco té una àmplia experiència en l’acompanyament de joves i famílies en situacions de risc. La seva trajectòria professional està marcada pel compromís en abordar un problema social tan silenciat com el suïcidi juvenil, treballant des de la prevenció, la sensibilització i l’atenció integral. Villar també destaca per la seva tasca divulgativa i activisme, participant activament en xerrades, formacions i mitjans de comunicació. MARINA GARCÉS és una filòsofa catalana coneguda pel seu pensament crític i compromís amb la transformació social. Professora de filosofia a la Universitat Oberta de Catalunya, Garcés centra la seva obra en temes com la llibertat, la condició humana i el futur col·lectiu, abordant qüestions de resistència i compromís. Entre els seus llibres destacats es troben Escola d'aprenents, Nova il·lustració radical i El temps de la promesa, entre d'alters, on reflexiona sobre com el pensament pot ser una eina per a l'emancipació. LÍDIA PUJOL és una cantant d’històries, emocions i idees. Els continguts que nodreixen la seva música i espectacles abasten la poesia, el teatre, el pensament crític, l’espiritualitat i la política. Amb una trajectòria professional fonamentada en la música tradicional jiddisch, medieval i popular, Lídia Pujol es va donar a conèixer formant duet amb la cantant Sílvia Comes, però pocs anys després continuà el seu camí en solitari. Ha publicat els discos Iaie (2003), Els amants de Lilith (2007), Mariam Matrem (2014), Iter Luminis, un camí orientat (2017), Conversando con Cecilia (2021) i Babel, dels fems i les flors (2024), als quals cal afegir multitud de col·laboracions i projectes.

En aquest segon episodi de la nova etapa de Dels fems i les flors, Marina Garcés i Lídia Pujol reflexionen sobre la cançó jiddisch "L'arbret vora el camí". Aquesta peça, plena de simbolisme històric i cultural, serveix de punt de partida per explorar temes com l’amor protector, la llibertat individual, la comunitat i la identitat.

A la conversa s’uneixen Manel Forcano, poeta i traductor, i Gemma Torrell, metgessa i humanista, que aporten perspectives úniques sobre la maternitat, la tradició jiddisch i la interdependència humana.

Temes principals

• L’individualisme en la modernitat i el paper de la comunitat.
• Les tensions entre protecció i llibertat en les relacions familiars.
• La música com a pont universal per connectar-nos amb la vulnerabilitat i l’amor.

• 
  

• Aquest episodi combina música, filosofia i poesia en una exploració de les emocions humanes i les dinàmiques socials.

  
  

  MANEL FORCANO és poeta, traductor i assagista, reconegut per la seva contribució a la literatura catalana i la traducció de textos cabalístics i literaris d'altres llengües. La seva obra poètica, premiada en diverses ocasions, destaca per la profunditat i la sensibilitat en el tractament de temes humans i universals. Com a traductor, ha estat un pont cultural entre la tradició literària hebrea i la catalana, aportant noves perspectives a través de la seva interpretació de textos antics i contemporanis. Ha publicat llibres de poesia i ha col·laborat en projectes que combinen art, música i literatura. A més, ha estat director de l'Institut Ramon Llull, impulsant la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes. La seva trajectòria reflecteix una vida dedicada a l'exploració cultural, la creació poètica i el diàleg entre tradicions literàries.

  
  

  GEMMA TORRELL és metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària, amb experiència en atenció primària, gestió sanitària i investigació. Actualment treballa a l'EAP Les Indianes (Montcada i Reixac) i coordina un curs de bioètica per residents. Ha liderat projectes d'investigació sobre la COVID Persistent, col·laborant amb l'OMS, i combina la seva tasca mèdica amb un enfocament humanista, explorant la relació entre medicina, narrativa i justícia social en el seu doctorat a la Universitat Oberta de Catalunya. Amb articles publicats en revistes científiques i col·laboracions en iniciatives com FoCAP, CAMFIC, i Plataforma NoGracias, destaca per la seva capacitat de reflexionar sobre els vincles entre medicina, justícia i humanitat.

  
  

  MARINA GARCÉS és una filòsofa catalana coneguda pel seu pensament crític i compromís amb la transformació social. Professora de filosofia a la Universitat Oberta de Catalunya, Garcés centra la seva obra en temes com la llibertat, la condició humana i el futur col·lectiu, abordant qüestions de resistència i compromís. Entre els seus llibres destacats es troben Escola d'aprenents, Nova il·lustració radical i El temps de la promesa, entre d'alters, on reflexiona sobre com el pensament pot ser una eina per a l'emancipació.

  
  

  LÍDIA PUJOL és una cantant d’històries, emocions i idees. Els continguts que nodreixen la seva música i espectacles abasten la poesia, el teatre, el pensament crític, l’espiritualitat i la política. Amb una trajectòria professional fonamentada en la música tradicional jiddisch, medieval i popular, Lídia Pujol es va donar a conèixer formant duet amb la cantant Sílvia Comes, però pocs anys després continuà el seu camí en solitari. Ha publicat els discos Iaie (2003), Els amants de Lilith (2007), Mariam Matrem (2014), Iter Luminis, un camí orientat (2017), Conversando con Cecilia (2021) i Babel, dels fems i les flors (2024), als quals cal afegir multitud de col·laboracions i projectes.

  
  

  Escolta la cançó a spotify i altres plataformes digitals

  
  

  Escolta tot el disc "Babel, dels fems i les flors" a spotify i altres plataformes digitals.

En aquest primer episodi de la nova etapa de Dels fems i les flors, la filòsofa Marina Garcés i la cantant Lídia Pujol es reuneixen per reflexionar sobre la cançó "Mata el pare esparver". Aquesta peça combina la lletra original de Sergi Belbel i el poema "Pare esparver" de Maria-Mercè Marçal, i serveix com a punt de partida per explorar temes profunds com l’amor, la rebel·lió, el patriarcat i les dinàmiques de poder en les relacions familiars.

A la conversa s'afegeixen dos convidats especials: Sergi Belbel, dramaturg i autor de la lletra, i Magda Marçal, germana de la poeta Maria-Mercè Marçal. Belbel comparteix els motius i el procés de creació de la lletra, mentre que Marçal aporta una perspectiva íntima i personal de l’obra de la seva germana. Junts, ens ofereixen una reflexió crítica sobre el significat de la llibertat individual i la càrrega emocional de les estructures familiars.

Escolta aquest episodi per submergir-te en una experiència que combina música, filosofia i poesia en una exploració de les emocions i els desafiaments de la condició humana.

Sergi Belbel és un dramaturg i director de teatre català amb una trajectòria destacada en l’escena teatral catalana i espanyola. Les seves obres tracten sovint temes socials i psicològics, explorant les complexitats de les relacions humanes i les dinàmiques de poder.

Magda Marçal és la germana de la poetessa Maria Mercè Marçal, una de les veus més influents de la literatura catalana, coneguda per la seva obra feminista i compromesa amb la identitat i la llibertat. Magda és mestra jubilada, il·lustradora i artista plàstica, amb formació en disciplines com el dibuix i l’aquarel·la. Ha col·laborat amb la seva germana en el conte infantil Uf, quin dissabte, rateta Arbequina!, aportant les il·lustracions. A més, Magda ha col·laborat en altres projectes creatius com el Tarot Astrològic i diverses publicacions, contribuint així al llegat artístic i cultural català. Marina Garcés és una filòsofa catalana coneguda pel seu pensament crític i compromís amb la transformació social. Professora de filosofia a la Universitat Oberta de Catalunya, Garcés centra la seva obra en temes com la llibertat, la condició humana i el futur col·lectiu, abordant qüestions de resistència i compromís. Entre els seus llibres destacats es troben Escola d'aprenents, Nova il·lustració radical i El temps de la promesa, entre d'alters, on reflexiona sobre com el pensament pot ser una eina per a l'emancipació.

Lídia Pujol és una cantant d’històries, emocions i idees. Els continguts que nodreixen la seva música i espectacles abasten la poesia, el teatre, el pensament crític, l’espiritualitat i la política. Amb una trajectòria professional fonamentada en la música tradicional jiddisch, medieval i popular, Lídia Pujol es va donar a conèixer formant duet amb la cantant Sílvia Comes, però pocs anys després continuà el seu camí en solitari. Ha publicat els discos Iaie (2003), Els amants de Lilith (2007), Mariam Matrem (2014), Iter Luminis, un camí orientat (2017), Conversando con Cecilia (2021) i Babel, dels fems i les flors (2024), als quals cal afegir multitud de col·laboracions i projectes.

Escolta la cançó: https://open.spotify.com/intl-es/track/4rsPxvmGNMv4kJcxX0uYNU?si=26d87ff413834437

Escolta tot el disc "Babel, dels fems i les flors": https://open.spotify.com/intl-es/album/4OXnYycdWqOYrJChARrddu?si=lRd9McM7TPe21kjWeGWrHA

Aquest episodi pertany a la fase inicial del podcast, conduït exclusivament per Lídia Pujol.

En aquest episodi de Dels Fems i les Flors, Lídia Pujol conversa amb Anna Nubiola, una presència significativa a la seva vida i una inspiració profundament arrelada en aquest projecte. Anna és l'ànima per a qui Enric Gispert, mestre de música antiga i director del prestigiós grup Ars Musicae, va compondre una obra plena d'amor i devoció. Aquesta cançó, una joia que neix del poema de J. Palau i Fabre, és avui interpretada per Lídia amb la mateixa intensitat i reverència que es mereix aquesta història.

La trobada entre Lídia i l'Anna al monestir de Sant Benet de Montserrat va marcar un abans i un després per a l’artista, qui descriu l'Anna com una guia i una germana de vida. En aquest episodi, coneixem els llaços emocionals i artístics que uneixen Lídia, Anna i Enric Gispert, amb el suport de músics com Pau Figueres, que ha fet un arranjament especialment delicat d’aquesta peça. La interpretació de Lídia és una entrega total a l’Anna, una oda a la connexió humana, la dedicació i l’eternitat que es troba en la música.

Amb un acompanyament instrumental delicat i emotiu, Dani Espasa al piano, Pau Figueres a la guitarra clàssica, Xavi Lozano al moxeño, Dídak Fernández a la bateria, Carlos Montfort al violí i Miquel Àngel Cordero al contrabaix, es teixeix un ambient on la música esdevé gairebé espiritual.

Lletra destacada:

Passa la mà pels meus cabells, Anna,

passa-hi la mà.

Seré un infant als teus consells, Anna,

un ancià...

Amb una atmosfera onírica i una introspecció poètica, aquesta cançó explora la vulnerabilitat humana i la capacitat de trobar força en les persones que estimem. És una reflexió sobre la vida, el temps i els records que es converteixen en una ombra que ens acompanya sempre.

Anna Nubiola va ser cantant al prestigiós grup Ars Musicae de Barcelona, un dels primers conjunts dedicats a la interpretació de música medieval, renaixentista i del primer Barroc, conegut per l’ús d’instruments d'època. Ars Musicae, fundat el 1935 per Josep Maria Lamaña i dirigit posteriorment pel seu marit, Enric Gispert, va ser una institució pionera que va acollir figures com Montserrat Figueras i Jordi Savall. Nubiola, vinculada a aquest llegat, ha compartit una vida dedicada a la preservació i continuïtat del patrimoni musical català i a la contemplació espiritual com a monja a Montserrat

Escolta la cançó: https://open.spotify.com/intl-es/track/1ejVmsNKls3z1qt4W05Ga9?si=f203db6630e84a32

Escolta el disc "Babel, dels fems i les flors": https://open.spotify.com/intl-es/album/4OXnYycdWqOYrJChARrddu?si=cxLf1UKLSLeJRkzQrDWYNg

Lletra: J. Palau i Fabre. Música: E. Gispert Lídia Pujol: veu Dani Espasa: piano Pau Figueres: guitarra clàssica Xavi Lozano: moxeño Dídak Fernández: bateria Carlos Montfort: violí Miquel Àngel Cordero: contrabaix. Producció i arranjaments: Pau Figueres LLETRA Passa la mà pels meus cabells, Anna passa-hi la mà. Seré un infant als teus consells, Anna un ancià. Mira la neu en el meu front, Anna, i els desenganys. Em pesa viure en aquest món, Anna, ja tinc mil anys. Passa la mà pels meus cabells, Anna, passa-hi la mà. Sense dir res dona’m consells, ara, que estic cansat. La flama viva que em consum, Anna, no té repòs, i no veig res, perquè sóc llum, Anna, visc sense cos.

Aquest episodi pertany a la fase inicial del podcast, conduït exclusivament per Lídia Pujol.

En aquest episodi de Dels Fems i les Flors, Lídia Pujol conversa amb Miquel Gil sobre "Cançó de bressol", el tercer single del disc Babel. Aquest tema és una adaptació de Sergi Belbel amb música d'Òscar Roig i ofereix una mirada profunda sobre el cicle de vida i les expectatives imposades, especialment a les dones.

A través de la veu poderosa de Lídia Pujol i el suport vocal de Miquel Gil, la cançó evoca una atmosfera inquietant, però alhora poètica. La instrumentació, a càrrec de Dani Espasa (piano), Xavi Lozano (chirimías i pito de nas), Antonio Sánchez (caixó i plats), Toni Xuclà (guitarra de dotze cordes) i Pep Coca (contrabaix), teixeix un fons sonor evocador que acompanya una lírica carregada de crítica i de memòria.

Lletra destacada:

Volteu, volteu

Petitones, les fàbriques i els telers...

Plorareu, patireu, i parireu un munt d’infants...

"Cançó de bressol" esdevé una metàfora potent de la roda de l'opressió i les dificultats heretades. Aquest episodi no només explora la cançó, sinó que convida a una reflexió sobre els cicles de vida que es perpetuen i els rols que s’imposen, especialment en les històries de treballadores i mares de generacions passades.

Miquel Gil és un cantant i músic valencià amb una trajectòria destacada en el món de la música tradicional i popular. Conegut per la seva veu potent i profunda, Gil ha fusionat la música folk mediterrània amb elements contemporanis, creant un estil únic que explora les arrels culturals de la regió. Des dels seus inicis amb el grup Al Tall fins a la seva carrera en solitari, ha explorat gèneres com el cant d’estil, el flamenc i la cançó d’autor, oferint una veu singular que parla de temes humans i universals amb un gran compromís social.

Escolta la cançó: https://open.spotify.com/intl-es/track/093UI7RyFkTfIf8652dzfZ?si=fe581e2cd8454ede

Escolta el disc "Babel, dels fems i les flors": https://open.spotify.com/intl-es/album/4OXnYycdWqOYrJChARrddu?si=cxLf1UKLSLeJRkzQrDWYNg

Adaptació: S. Belbel. Música: O. Roig Lídia Pujol: veu Miquel Gil: veus Dani Espasa: piano Xavi Lozano: chirimías, pito de nas Antonio Sánchez: caixó, plats Toni Xuclà: guitarra de dotze cordes Pep Coca: contrabaix Producció i arranjaments: Òscar Roig LLETRA Volteu, volteu Petitones Les fabriques i els telers Aviat hi sereu a dins Volteu, volteu Correu jugueu Volteu, volteu Petitones Les fabriques i els telers Les fades al bressol Dels contes i cançons Cobraven un bon sou Dels senyors i els patrons Us van dir el vostre futur I era un conte de por Plorareu, patireu I parireu un munt d’infants Un munt d’infants que Ploraran, patiran I pariran un munt d’infants Que ploraran, patiran I pariran

Aquest episodi forma part de la fase inicial del podcast, conduït exclusivament per la Lídia Pujol i el fotoperiodista Marc Javierre Kohan. Lídia Pujol comparteix la seva veu i visió en un viatge íntim i poètic. "Encara", segon single del disc Babel, és una obra colpidora que explora la resiliència humana i els llaços invisibles que ens connecten.

La lletra, escrita per Lídia Pujol, acompanya la melodia creada conjuntament amb Dani Espasa. Amb una orquestració vibrant, composta per la veu de Lídia, el piano de Dani, la guitarra de Pau Figueres, el contrabaix de Miquel Àngel Cordero, el violí de Carlos Montfort, la bateria de Didak Fernández i la flauta melòdica de Xavi Lozano, aquest tema evoca imatges de fragilitat i força. És un crit a la connexió, a l'empatia, i a la mà estesa que ens recorda la nostra humanitat compartida.

Lletra destacada

Eh! desperta

Dona’m la mà

Dona’m la mà, sóc l’altra mà...

Amb metàfores visuals i una intensitat poètica, la cançó retrata situacions de vulnerabilitat i esperances renaixents. Convida l'oient a reflexionar sobre el món que ens envolta i les relacions que hi teixim. "Encara" és una peça sobre l'amor, la pèrdua, i la resistència davant de l'adversitat.

Escolta la cançó: https://open.spotify.com/intl-es/track/6PcOgkW5ljeCcEfRHABDe1?si=f0040db572994750

Escolta el disc "Babel, dels fems i les flors": https://open.spotify.com/intl-es/album/4OXnYycdWqOYrJChARrddu?si=cxLf1UKLSLeJRkzQrDWYNg

Aquest episodi forma part de la fase inicial del podcast, conduït exclusivament per la Lídia Pujol i el fotoperiodista Marc Javierre Kohan.

Aquest episodi es basa en la cançó de Lídia Pujol, El conte dels dos suïcides, i explora la profunditat d'aquesta temàtica difícil i sovint incompresa. Amb sensibilitat i empatia, oferim un relat sense música però ple d'emocions, revelant la complexitat de les vides que s'entrecreuen en la foscor.

Què passa quan l'ànima arriba al límit? Sense jutjar, sense filtres, aquest episodi és una invitació a reflexionar sobre aquelles històries que sovint es mantenen ocultes, allà on les paraules deixen de ser suficients.

🔊 Submergeix-te en aquest viatge íntim basat en l'obra de Pujol, on la música inspira el silenci, i el silenci parla més que mil notes.

______________________________________________

El primer episodi del podcast comença abordant el concepte de Babel, descrit etimològicament com a "balbuceig" o la incapacitat de comunicar clarament, un símbol de la confusió humana. A partir d'aquesta idea, es desenvolupa una narrativa que tracta de cançons i històries que exploren la desorientació i els sentiments de pèrdua que experimenten les persones.

La peça central de l'episodi és la discussió de la cançó "El conte dels dos suïcides", una cançó inspirada en un espectacle creat per Lídia Pujol i Sílvia Comes l'any 1998. La cançó tracta sobre dos personatges que es troben en moments de gran desesperació, considerant el suïcidi com a única via de sortida. L’episodi explora la profunditat emocional i psicològica d’aquests personatges, fent una reflexió sobre la naturalesa del suïcidi com a acte extrem.

Es posa èmfasi en com el suïcidi sovint és mal entès per la societat i els problemes de comunicació que envolten aquest tema. A través de les lletres de la cançó i les discussions que segueixen, es planteja la necessitat de crear espais per parlar de manera oberta sobre el patiment emocional i mental, trencant el silenci i el tabú que sovint envolten aquest tema.

L'episodi no només tracta el tema des d'un punt de vista lúdic o superficial, sinó que busca explorar les profunditats de les emocions humanes que es troben darrere d'aquestes experiències de suïcidi. La discussió també aprofundeix en les complexitats de la vida dels suïcides, fent un paral·lelisme amb la confusió de Babel, on els missatges sovint són distorsionats o mal interpretats.

Al llarg de l'episodi, es presenta una reflexió filosòfica i emocional sobre el sentit de la vida, el dolor existencial i la necessitat de reconèixer i comprendre els sentiments de desesperança i vulnerabilitat en els altres. Finalment, es convida l’audiència a obrir els seus cors i ment, i a connectar amb aquestes experiències tan humanes que sovint es mantenen ocultes per por o incomprensió.

Aquest episodi és una oportunitat per entendre de manera més profunda la fragilitat humana i les històries que s’amaguen darrere d’actes tan dràstics com el suïcidi, oferint una nova perspectiva a l’audiència.

Escolta la cançó: https://open.spotify.com/intl-es/track/4IhFeRFXiBqaNfjUjeF3J1?si=ce848a949f794e71

Escolta el disc "Babel, dels fems i les flors": https://open.spotify.com/intl-es/album/4OXnYycdWqOYrJChARrddu?si=nLcolij6TPiCEk3I-Y_m5w

Lletra: Lídia Pujol. Música: Lídia Pujol i Silvia Comes.

Lídia Pujol (veu), Dani Espasa (piano), Pau Figueres (guitarra clàssica), Miquel Àngel Cordero (contrabaix), Carlos Montfort (violí), Didak Fernández (bateria), Xavi Lozano (moxeño).

Producció i arranjaments: Pau Figueres

LLETRA:

Anaven dos suïcides

per la via del tren.

En veure el fum

de la locomotora

tacar el cel

amb mirada de comiat

es van besar.

En l'últim moment

un d'ells es va penedir

i va saltar,

va saltar a l'altra

banda de la via;

l'altre sense temps

ja per res, va morir,

amb una última mirada

d'incomprensió als ulls,

perquè el que tenia

la SIDA no era ell.